Lateralitat

“La Lateralitat Creuada. El procés de lateralització”

La Lateralitat és la definició al Sistema Nerviós del domini dret o esquerre del cos. Una persona pot ser dretana o esquerrana de mà, ull, peu i oïda. Aquesta definició (lateralització) afectarà a l’organització cerebral de les funcions superiors: llenguatge, expressió, organització, concentració, etc.

Quan la lateralitat està mal definida se’n diu lateralitat creuada. Això sol afectar entre un 10 i un 20% de població segons els estudis. Persones que usen la mà dreta i l’ull esquerrà, o escriuen amb l’esquerra i xuten amb la dreta. Qualsevol d’aquestes combinacions són perjudicials a l’hora d’incorporar aprenentatges. Aquest trastorn se sol donar des dels 5 als 18 anys i si no es cura fins a l’edat adulta. Són nens que solen preguntar quina és la seva mà bona.

La lateralitat és un trastorn no psicològic que s’hereta, molts cops els pares se senten identificats.

Quins són els símptomes?

Costa expressar-se:

La persona que té la lateralitat creuada té dificultats en el llenguatge:

– Tant l’escriptura (grafia) com la lectura es fan lentes.

– En la infància en la lectura poden haver confusions de lletres per exemple: p/q, b/d, r per l ó r per d, realitzar omissions de lletres i síl·labes. I girs de lletres E=3.

– La lectura es converteix en sil·làbica i dubten.

– La comprensió lectora pot ser més o menys correcta, però s’equivoquen en la resposta.

– Dificultats en la còpia a l’escriure per la capacitat d’estructuració espacial.

– Va lent escrivint com si no acabés mai: la lletra es pot convertir en il·legible.

– Costa fer redaccions, esquemes o resums.

– Problemes al parlar i expressar-se: parlen com si faltés vocabulari, no segueixen un fil conductor.

– Disortografia: Encara que coneixen la norma ortogràfica els hi costa d’aplicar.

La manca de concentració:

Existeix una gran dificultat a l’hora de mantenir l’atenció i la concentració, així com baixa resistència davant de la fatiga.

El pacient es cansa i canvia a un altra activitat, fent baixar el seu rendiment global: hi ha dispersió.

Quan passa això, coneixent la seva lentitud, fan les coses molt ràpid per a acabar mes ràpidament, molts cops no són conscients.

Motriument:

Els problemes psicomotrius se solen detectar a l’escola – bressol. Alguns nens amb lateralitat solen caure, xocar amb mobles, ensopegar, costa pujar escales,…

Són nens “maldestres” “patosillos”, lents en coordinació. Vol jugar a futbol al pati però no li deixen o no s’atreveix.

Una lentitud que exaspera:

El nen pot ser lent, molt lent. És lent en les rutines diàries com pot ser menjar, rentar-se les dents, vestir-se, dutxar-se. Es veu alentit pels problemes de lateralitat.

També és lent fent els deures. Aquesta lentitud pot acabar exasperant als pares per que no acaba mai: no s’organitza, ni controla el temps que necessita. Com si mai tingués pressa.

Persones molt sensibles:

Solen ser persones molt sensibles. Les dificultats que pateixen en expressar-se poden portar a  la persona a mostrar-se més inhibida o tímida, encara que poden ser molt sociables i tenir molts amics.

El pacient va adquirint mitjançant aquestes dificultats i les continues frustracions una baixa autoestima i es pot manifestar amb agressivitat cap a l’exterior, també manifestant inseguretat. Costa manifestar els sentiments i obrir-se emocionalment, i van agafant una auto imatge de no ser gaire intel·ligents.

La persona amb lateralitat pot posseir una capacitat intel·lectual dins de la normalitat inclús alta; però ha de treballar molt per tenir un bon rendiment. Fer un gran esforç per treure bones notes, ser eficient a la feina, tenir una bona organització, etc. Persones brillants que poden perdre el fil i la base dels coneixements. En ocasions fan un abandonament del curs o se senten caòtics en la seva feina en el cas dels adults.

Com ho fem al Centre Terapèutic Rosselló?

Els terapeutes del Centre Terapèutic Rosselló avaluem des de fa 15 anys les dificultats en lateralitat. Especialistes en aquest trastorn apliquem exercicis en continua innovació, per a que la persona pugui millorar la seva lateralitat i recuperar les capacitats.

La lateralitat s’ha de detectar mitjançant el test de lateralitat i, a partir d’aquí, fer la teràpia per recuperar les capacitats. La recuperació de la lateralitat és de al menys un 85%, arribant a equiparar progressivament el rendiment de la persona amb el seu coeficient real.