Escollir extraescolars

Extraescolars

Dansa, taekwondo, futbol, solfeig, patinatge, anglès, teatre, violí,… L’horari dels nens  sovint s’allarga més enllà de quan s’acaba l’escola. Segons el Instituto Nacional de Calidad y Evaluación (INCE) més del 70% dels alumnes de Primària i més del 60% dels de Secundària realitzen alguna activitat extraescolar. En algunes ocasions, aquestes activitats complementen l’aprenentatge reglat, en altres complementa les necessitats dels pares d’horari, també es trien per alleugerir el dia i donar temps a esbargir-se i a la diversió. Sigui com sigui, les extraescolars ben escollides milloren l’autoestima dels nens i desenvolupen les seves habilitats socials.

Podem classificar les activitats extraescolars en esportives (futbol, basquet, natació,…), creatives (música, teatre, pintura,…) i acadèmiques (anglès, reforç, informàtica,…). Cada grup presenta uns beneficis diferents i és important escollir en funció d’allò que sigui més adient pel nostre fill. “No hi ha una activitat millor que una altra, depèn de cada nen i les seves circumstàncies, les seves capacitats, habilitats i necessitats”. Però a l’hora de triar, quins aspectes hem de tenir en compte? Aquestes són les recomanacions que us fem per tal de procurar encertar amb les activitats que fan els nostres nens:

  • Si valorem fer un esport o una activitat artística, ha de ser del gust del nen i a on ell tingui certa habilitat. Ha de tenir fonamentalment un esperit lúdic. Les extraescolars no han de ser una projecció del que els pares voldrien fer o saber i no en saben. Al nen li ha d’agradar fer-les. Pregunteu-li què li agrada: no el podem obligar a fer una activitat que no els agradi gens, no pot ser una font de nerviosisme o de conflicte. Els nens hi han d’anar motivats i contents, penseu que aquesta activitat la faran després d’haver complert amb l’obligació de la jornada escolar.
  • Quan valorem fer una activitat complementaria als estudis (anglès, reforç,…) és bo també que el nen vulgui fer-la i que entengui la necessitat donat que del contrari no serà beneficiós. Fer un reforç en alguna matèria no es pot considerar una extraescolar per gaudir, en tot cas és més horari de feina que ha d’assumir el nen. Recordeu que és un infant: no vulgueu convertir-lo en un premi Nobel afegint innecessàriament hores d’estudi a la seva jornada escolar. Els nens que no juguen no aprenen habilitats socials bàsiques per al futur món laboral i tampoc aprenen els continguts curriculars de forma òptima.
  • No es tracta de carregar les agendes de les criatures. Són activitats complementàries que han d’aportar al nen un aprenentatge però no han d’acabar amb el seu temps lliure, no li sobrecarregueu l’agenda. Li ha de quedar temps pel descans, pel joc, per fer deures, per estar amb la família, per estar a casa. Ha de tenir temps per aturar-se i pensar: i ara, què faig? I ha d’aprendre a gestionar l’avorriment. La manca de temps per jugar i descansar també disminueix capacitats. Escolliu dos activitats com a màxim distribuïdes en tres o quatre dies a la setmana.
  • Participeu en l’activitat. Feu un seguiment: que el vostre nen o nena sàpiga que valoreu els seus progressos i que l’activitat li aporta l’evolució que esperàveu.  Però no perdeu de vista que no necessàriament ha de ser una activitat “productiva”. No cal que aprengui res concret. La vivència del lleure i la diversió  i el contacte amb altres nens pot ser un valor més que  suficient.
  • En ocasions els nens volen deixar de fer l’activitat extraescolar que realitzaven. Molts pares es pregunten si han de forçar als nens a continuar. I la resposta és que depèn de la situació: si porta poc temps, menys d’un mes per exemple, hem d’animar-lo a que continuï algun temps més per a veure si s’adapta,  passat un mes no hi ha que forçar (potser no hem encertat). Si el desig és abandonar a meitat de curs, probablement hi haurà un problema de fons més enllà que cal saber per a valorar (és bàsic esbrinar què passa, saber i escoltar al nen per a descartar alguna problemàtica). Si no hi ha cap situació negativa i tot obeeix a un caprici, és bo l’aprenentatge del compromís i la responsabilitat continuant l’activitat fonamentalment si és en grup.

En tot cas procurem evitar l’estrès infantil i el dels pares!