El Trastorn de la Lateralitat en adults

Lateralidad AdultosLa Lateralitat és la conseqüència de la distribució de funcions que s’estableix entre els dos hemisferis del cervell. En funció de com es distribueixi l’organització cerebral, utilitzarem un costat o un altre del cos, dret o esquerre, per a determinades accions motrius, visuals i auditives.

Ser 100% dretà o 100% esquerrà de mà, oïda, ull i peu és el desenvolupament natural de la lateralitat.

Quan aquesta no es desenvolupa així, parlem d’un Trastorn de Lateralitat, aquest trastorn pot ser de dos tipus:

  1. Lateralitat Creuada: fa referència a diferents combinacions però un exemple podria ser: una persona destra de mà, esquerrana d’ull, d’oïda i peu.
  2. La Ambidextria: fa referència a aquelles persones que utilitzen per exemple, la mà esquerra per a escriure, però la dreta per menjar, per a realitzar activitats de precisió i punteria,… o al inrevés: la mà dreta per a escriure i l’esquerra per a altres activitats. També tenim un altre cas clar de ambidextria en aquelles persones que utilitzen les dues cames per jugar a futbol, ​​saltar,…

La importància d’una Lateralitat correctament definida ve donada per l’estreta relació entre la lateralitat i els impulsos nerviosos que van cap a les diverses àrees del cervell.

Els que pateixin un Trastorn de Lateralitat veuran afectades les diverses àrees cerebrals.

Les principals alteracions que provoca un Trastorn de Lateralitat són:

Problemes de concentració-atenció

  • Dificultat per seguir amb una tasca durant un temps prolongat. Ens cansem de fer una cosa, anem a una altra, ho deixem inacabat,…
  • Incapacitat de realitzar dues tasques simples que es realitzarien de manera mecànica i sense pensar. Exemple: estic cuinant i no puc portar una conversa.
  • Incapacitat per estudiar. En alguns casos, pot arribar a afectar la lectura de textos simples “llegeixo però no sencer i he de tornar a enrere i rellegir per entendre”.
  • No seguir la lectura d’un llibre, d’una pel·lícula, d’una conversa o fins i tot de les notícies de la televisió.
  • Poca efectivitat. Davant una tasca l’individu no es centra (no focalitza la seva atenció) i perd el temps en els detalls sense atendre al que realment interessa.
  • Es té la sensació que es comencen moltes coses però no s’acaba cap.
  • Distraccions constants i oblits: He tancat el gas? On he aparcat el cotxe? Per què he fet això si volia fer allò?.

Problemes al parlar, llegir i escriure

  • Parla poc fluïda, la persona s’ensopega habitualment en parlar.
  • Dificultat per tenir un discurs ordenat.
  • Costa expressar amb paraules les idees que es tenen al cap.
  • Por al parlar en públic.

Alteracions espai-temporals

Es calcula malament el que durarà una determinada tasca, quan es triga a anar a aquest lloc. A vegades falta temps, de vegades sobra.

També sol haver-hi problemes espacials com la desorientació. És habitual desorientar al metro, passejant,… No s’ha interioritzat on està la dreta i l’esquerra.

Ansietat, estrès, baixa autoestima

Un trastorn de Lateralitat com alteració neurofisiològica que és, pot donar lloc a tot tipus de patologies de tipus nerviós.

A més, a causa de les dificultats que provoca el trastorn i l’esgotament que suposa, és freqüent caure en simptomatologia de tipus ansiós, depressió,…

Davant les dificultats l’adult es sobreesforça per aconseguir-ho i tot i així moltes fites no s’aconsegueixen. Amb el que és normal que baixi l’autoestima, hagi inseguretat, esgotament psicològic,…

Hi ha tractament?

En primer lloc cal realitzar un bon diagnòstic. Hi ha proves que valoren l’existència o no d’aquest trastorn.

A partir d’aquí es pot iniciar una teràpia amb l’objecte d’acabar amb tota la simptomatologia.

El tractament no és amb medicació ni psicològic. Es tracta d’estimular totes aquelles àrees cerebrals afectades per tal que funcionin correctament.

La recuperació és, almenys, d’un 85%. La meta: equiparar el potencial intel·lectual al rendiment personal i aconseguir un equilibri emocional.