Depressió

depressióLa depressió és el trastorn psicològic més freqüent en la població general, afectant a més del 3% de la població general. Segons la OMS en el mon hi ha més de 350 milions de persones amb depressió. Tots els estudis coincideixen eque la prevalença és quasi el doble en la dona que en el home, i que alguns factors estressants vitals, com el naixement d’un fill, crisis de parella, l’abús de substàncies tòxiques (principalment alcohol) o la presencia d’una infermetat orgànica crònica s’associen amb un risc incrementat de desenvolupar un trastorn depressiu major.

La depressió major es caracteritza per importants canvis en la manera de pensar, de sentir i de comportar-se, que porten a la persona afectada a tenir un estat d’ànim deprimit, a perdre la capacitat de sentir plaer o interès per coses que abans sí feien sentir plaer, i per les activitats quotidianes de la vida. Apart d’aquests símptomes, solen aparèixer sentiments de irritabilitat, ansietat, cansament excessiu i continu, problemes de son, canvis en l’apetit, dificultats de concentració i pressa de decisions, sentiments de inutilitat, baixa autoestima i culpa i desig sexual inhibit.

La depressió provoca una forma de pensar negativa al voltant de la pròpia persona, dels demés, del passat i del futur, així com de l’entorn que li envolta. Poden aparèixer pensaments recurrents de mort o ideació suïcida, inclús intents reals de posar fi a la seva vida. La persona deprimida deixa de realitzar activitats plaenteres i/o obligatòries o, si aquestes es fan, requereixen d’un gran esforç per part de la persona (per exemple, aixecar-se, rentar-se, vestir-se, anar al treball, estudiar, etc). Si les activitats plaents se segueixen realitzant, no produeixen el mateix nivell de satisfacció que abans de la depressió.

Tractament de la depressió 

La teràpia cognitiva neix de la idea de que la depressió es produeix per una alteració en la forma de pensar, que al seu torn afecta a la forma de sentir i de comportar-se. A Centre Terapèutic Rosselló ajudem al pacient a analitzar els errors que hi ha en el seu pensament (el que es denominen distorsions cognitives), perquè el pacient pensi d’una forma més realista, que li ajudi a sentir-se millor i a prendre decisions per resoldre els seus problemes. El terapeuta sol manar tasques per a fer a casa i experiments perquè el pacient posi a prova la seva forma de pensar. D’altra banda es programen activitats gratificants i s’organitza el temps del pacient amb l’objectiu de tenir un entorn més reforçador. També s’entrena al pacient a ser més assertiu i més sociable, utilitzant per a això diferents tècniques de la teràpia cognitiu-conductual com són l’assaig de conducta i l’exposició a les situacions temudes.