L’ansietat: la por a tenir por. La lateralitat i la dislèxia.

475879-PGAAGA-463-min

Designed by Freepik

Són moltes les persones que en l’actualitat estan acudint a consulta per problemes d’ansietat.

Persones en plena etapa de l’adolescència, o passant per la maduresa i fins i tot abraçant la vellesa. L’ansietat afecta a totes les edats i tant a dones com a homes, l’ansietat no discrimina. Hem de ser conscients de com en són de presents els trastorns d’ansietat en la nostra societat i com estan fent que canviï la nostra vida, afectant la nostra salut mental i física.

No fa molts dies alguns famosos, com ara Selena Gómez o J Balvin han decidit parlar d’aquest trastorn i com lluiten per superar-la i no caure en depressió, que és un dels greus trastorns que molts cops acompanya a l’ansietat. Però no afecta només als famosos, també afecta a molta gent anònima.

L’estil de vida  molt canviant i l’exigència fan que cada vegada apareguin més símptomes que treuen qualitat en el dia a dia de la persona.

Els símptomes d’ansietat són molt típics en les persones que les pateixen, i poden anar des de els psicològics als físics i són molt molestos.

El més important: La por.

De vegades por a la pròpia por. Moltes vegades la persona es veu superada per la seva realitat, persones bloquejades que pensen que no podran fer allò que han de fer. Per exemple el bloqueig de l’estudiant que pensa que no se’n sortirà, que no podrà amb tot. O aquella persona que està en un lloc de treball on nota que la feina que se li exigeix és superior a la seva capacitat per resoldre-ho.

L’ansietat es desenvolupa i treu símptomes com molta preocupació, angoixa, falta de concentració, oblits… insomni…

I també desenvolupa uns símptomes físics: mals de cap, sensació d’ofec, dolor al pit…El malalt d’ansietat ho passa molt malament perquè creu que s’està morint, és una sensació descrita com horrible.

Només 1 de cada 10 pacients amb ansietat rep un tractament adequat

Lateralitat, dislèxia, ansietat…

De vegades darrere de l’ansietat hi ha la manera en què estem interpretant la realitat, ens passen tantes coses i de vegades de tant difícil solució, que ens quedem pegant voltes irremeiablement en un bucle que no serveix per res. Només genera més ansietat.

I de vegades darrere d’aquesta angoixa hi ha dificultats no només de caràcter emocional, sinó també trastorns que afecten els aprenentatges. Quan darrere de l’ansietat hi ha trastorns de l’aprenentatge com problemes de lateralitat o dislèxia, les coses es compliquen.

Alguns símptomes d’aquests trastorns són:

  • Es perd la fluïdesa lectora i la comprensió d’allò que llegim.
  • Dificulta el seguir bé les converses i no perdre el fil.
  • La desorganització de l’espai o del temps, la lentitud, cosa que incrementa la inestabilitat emocional.
  • Lentitud en el temps d’aprendre alguna cosa o resoldre alguna feina, falta de reflexes a l’hora de decidir.
  • Poden haver-hi inversions o saltar-nos paraules: Això és el que relaciona de vegades la lateralitat amb la dislèxia.
  • De vegades hem trobat que pot afectar en les matemàtiques, sobre el càlcul o sobre l’ordre matemàtic. Encara que no sempre.
  • Pèrdues de l’atenció, per l’excés de fatiga que donen els signes.
  • Desmotivació o apatia.
  • Inhibició, inseguretat…

El millor i més efectiu quan ens trobem així de malament, és demanar visita amb un psicòleg, realitzar proves si se sospita de trastorn d’aprenentatge o iniciar un tractament cognitiu-conductual, que és el més eficient avui dia per resoldre els problemes d’ansietat.

 

Emma P. Psicòloga general i logopeda.

La Tornada al Cole

CTR-Vuelta al coleS’acosta l’inici de curs i per a molts nens resulta estressant tornar al col·legi. És una adaptació progressiva que suposa un gran esforç físic i psíquic.

 

El període immediatament anterior a la incorporació a la rutina escolar pot provocar tedi, cansament i ansietat, de vegades acompanyats de conductes inestables i agressives.

 

És important observar al nostre fill en aquest inici per d’aquesta manera poder prevenir possibles complicacions. Alguns nens pateixen l’anomenada síndrome de la normalitat (equivalent infantil de la síndrome postvacacional adult), que provoca tedi, cansament i ansietat en ells, arribant en alguns extrems a casos depressius.

 

Referent a això, el nen està intrigat per una sèrie de preguntes com “qui serà el meu pròxim professor?” “¿Podré seure amb els meus amics?”Aquest tipus de plantejaments provoca en l’escolar un estat d’ansietat, sobretot, si correspon a la seva primera incorporació en educació primària, o bé, si és el seu primer curs en un nou centre. Alguns consells que ajudaran als nostres nens a incorporar-se de una manera més tranquil·la als nous reptes als quals s’enfronten:

 

  • Començar el ritme uns dies abans (hora de sopar, anar a dormir,…). Establir les rutines amb antelació a l’inici de curs perquè la seva adaptació sigui progressiva.
  • Dedicar un temps a escoltar al nen sense insistir amb preguntes. Estar receptius quan el nen exterioritzi les seves emocions i si li costa exterioritzar observar si hi ha canvis d’humor brusc o manifesta símptomes de tristesa o frustració.
  • Elogia als teus fills amb freqüència, fins i tot pels èxits més petits. Comunicar-nos amb missatges positius. Dir-los frases com “et va a anar bé”, potser algunes coses no t’agradin o et costin, però sé que ho vas a superar “o” mare i pare també van anar al col·legi i aquí estem “, són frases que descomprimeixen de les tensions als nostres fills. D’altra banda, senten el suport dels seus adults de referència a l’hora d’entrar a un món nou i desconegut.
  • Intenta treballar l’autonomia escolar del nen. Observa si és capaç de realitzar les tasques escolars sol. No et sents al seu costat d’inici perquè pots generar un nen dependent i insegur. És important observar en la distància les possibles dificultats que pugui manifestar el nen i si s’observa algun símptoma que ens pugui posar en alerta en aquest cas és important consultar amb un especialista que pugui valorar l’infant el més aviat possible ja que de vegades reaccionem tard pensant que és un procés maduratiu i que ja se solucionarà, Però si aconseguim detectar-lo a temps evitarem la frustració i desmotivació del nen i que el que pot ser un petit problema es converteixi en una dificultat més gran.
  • És important escollir bé que extraescolar farà el nen. Un excés d’activitats extraescolars no garanteix una millor evolució. Els nens necessiten temps per jugar.
  • Una activitat física ajuda al nen a mantenir els nivells d’energia i a reduir l’estrès.
  • Ajuda’ls a estructurar la setmana, de manera que hi hagi clarament períodes de treball i de temps lliure. Intenta que aprofitin al màxim el cap de setmana, però has de ser flexible, ja que inevitablement les circumstàncies i necessitats canviaran sobre la marxa al llarg dels dies.
  • Vigila la dieta del nen. Moltes vegades l’ansietat pels canvis o pel desconegut genera necessitat de menjar de manera contínua.

 

I en tot aquest procés no ens oblidem que una actitud tranquil·la i positiva dels pares ajudés als nens en què la seva incorporació al nou curs sigui feliç.

Absentisme escolar

adolescenteUn problema freqüent en l’etapa adolescent, i en la infantesa també, amb el qual ens trobem avui en dia és l’absentisme escolar.

 

Quan ens referim a aquest terme, parlem de la manca d’assistència del nen a l’escola quan aquesta formació és obligatòria, encara que el problema s’estén a la formació postobligatòria, on l’abandonament dels estudis passa tot i tenir com a objectiu inicial seguir estudiant.

 

El motiu per faltar a classe pot ser tant perquè el nen no vulgui assistir per pròpia voluntat o per ser expulsat per mal comportament. En el primer cas, hem de valorar l’existència de possibles dificultats escolars (em costa estudiar i no vull anar a passar-ho malament) o problemes de relació amb els altres (aquí cal ser especialment observadors per descartar situacions com el bullying o assetjament escolar) . En el pol oposat, ens trobem amb aquells nois amb alteració de la conducta, adolescents que se salten les normes, rebels que parlen a classe, que no fan els deures, no respecten les normes de l’escola i el seu comportament no és l’adequat entrant habitualment en conflictes.

 

És fonamental valorar l’origen del problema ja que estarà aquí el camí cap a la solució. Habitualment els motius no són el que sembla, darrere solen haver frustracions, inseguretats, fracassos previs, conviccions errònies,… Sigui com sigui, davant la frustració de no tenir èxit amb els estudis, davant dificultats per fer o mantenir amics, per falta de motivació o per falta de valors o objectius a la vida,… el malestar, quan no es tenen eines per gestionar-lo, porta a l’ansietat, a la depressió, a l’alteració de la conducta. Alguns casos, ens porten a l’anorèxia, a la depressió major, a fòbies o somatitzacions. És important atendre els primers símptomes el més aviat possible i no mirar cap a un altre costat quan els petits problemes apareixen.

 

Els adolescents necessiten dels seus pares tot i que els neguin. I tot i que en alguns casos la comunicació pares-fills és complicada, com a mínim ells han de saber que estem aquí per al que no necessitin, passi el que passi.
Recórrer a professionals suposa posar fil a l’agulla i treballar en buscar el camí del benestar familiar i, òbviament, del menor.

La Lateralitat i les Capacitats per Aprendre. Perquè de vegades costa estudiar, aprendre, decidir-se, actuar,…

En el nostre centre terapèutic hem anat veient al llarg dels anys, que una mala organització de la lateralitat sol comportar dificultats en l’aprenentatge i l’adaptació al nostre entorn. Aquestes alteracions depenen molt del cada persona, de l’entorn familiar, de les vivències que ha tingut o de la seva sensibilitat.

Hem vist com reforçar una bona lateralitat ull-mà-peu, ha permès que moltes persones hagin pogut enfrontar els seus problemes ja siguin escolars, professionals o personals i puguin avançar cap a una plenitud mental i física. Viure la vida amb més qualitat.

Moltes alteracions de la lateralitat de la persona, poden tenir darrera una desorganització o desordre del seu interior.

Les causes de que de vegades i en certes persones no estigui ben definida la lateralitat, no es coneixen exactament. Ja que hi ha estudis que relacionen la genètica o l’entorn amb els trastorns dels aprenentatges. També hi ha metges que parlen del cos callós, a nivell cerebral i del funcionament dels hemisferis.

Però: Què és la lateralitat?

La lateralitat és la definició de quina mà fem servir preferentment, o quin ull o quin peu. És a dir si utilitzem d’una manera dominant el costat dret o el costat esquerre. Aquesta dominància en el cos és important perquè afecta al funcionament del Sistema Nerviós. Depenent d’aquesta lateralitat el cervell treballarà diferent.

Tenim dos hemisferis cerebrals encarregats de controlar tot el que fem, cadascun amb tasques diferenciades. I depenent de la nostra lateralitat, ens ajuden a interpretar el món i a poder desenvolupar-nos en ell adequadament.

La lateralitat és una funció que ens ajuda a orientar-nos en l’espai i en el temps, i ens permet utilitzar les lletres i números.

Els primers anys de vida encara no sabem quina és la dreta o l’esquerra, no hi ha dominància lateral.

És quan comença l’aprenentatge de la lectura i escriptura quan és important tenir unes coordenades, conèixer i tenir assimilat el concepte espacial i el temporal. I poder orientar el símbols que són les lletres i els números cap al costat adequat.

Sempre s’ha suposat que ser ambidestre és bo, però no és així en la realitat: Necessitem una dominància lateral i cerebral i una orientació molt precisa de l’espai i del temps.

Una correcta lateralitat ajuda a saber i distingir de manera fluida que no és la mateixa xifra 52 que 25, ni una b és una d.

Si la lateralitat no madura i es queda sense organitzar, pot ser que no vagin bé els aprenentatges, organitzar-se, la presa de decisions o el raonament lògic. S’ha de construir una bona lateralitat, per tal d’evitar un lateralitat creuada de mà dreta, ull esquerre…o peu esquerre o poca definició.

Amb una lateralitat creuada ens trobem:

La lectura, la fluïdesa lectora i la comprensió d’allò que llegim.

L’atenció auditiva: seguir bé les converses i no perdre el fil.

L’organització de l’espai o del temps, la lentitud, cosa que porta a inestabilitat emocional.

Lentitud en el temps d’aprendre alguna cosa o resoldre alguna feina, falta de reflexes a l’hora de decidir.

Poden haver inversions o saltar-nos paraules: Això relaciona de vegades la lateralitat amb la dislèxia.

De vegades hem trobat que pot afectar en les matemàtiques, sobre el càlcul o sobre l’ordre matemàtic. Encara que no sempre

Pèrdues de l’atenció, per l’excés de fatiga que donen els signes.

Desmotivació o apatia.

Inhibició, inseguretat…

En el cas que observem tot això, és quan fem les proves per determinar si hi ha lateralitat i està influint en els aprenentatges, en la nostra feina o en la vida quotidiana. I treballar-ho amb una teràpia que ajudi a la persona a desbloquejar aquells  aspectes que estan bloquejats.

Emma P. Psicòloga general i logopeda.

 

Els Problemes Escolars: Dislèxia, Dèficit d’Atenció,… El Trastorn de la Lateralitat

Estem en una societat competitiva en la qual s’atorga molt valor a l’educació i es considera com a objectiu primordial el fet que els nostres fills obtinguin uns bons resultats acadèmics.

Però la realitat és que hi ha nens que tenen problemes d’aprenentatge i que aquests són causats per diferències en el funcionament del cervell i la forma en la qual aquest processa la informació, els nens amb problemes d’aprenentatge no són “tontos” o “vagues” . De fet són nens amb capacitats normals o superiors, el que passa és que els seus cervells processen la informació de manera diferent.

En aquest sentit com problemes d’aprenentatge més comuns ens trobem: dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció i / o hiperactivitat, disgrafia, discalcúlia, retard psicomotriu,… i un trastorn més global i que pot estar darrere d’algun o de diversos dels anteriorment esmentats i al qual volem fer referència que és el Trastorn de la Lateralitat.

Un trastorn de lateralitat a nivell físic s’observa quan una persona no és totalment destra de mà, ull, cama i oïda o totalment esquerra.

Aquest seria el cas per exemple d’una persona que escriu amb la mà dreta i xuta amb la cama esquerra o enfoca amb l’ull esquerre.

A nivell cognitiu s’observen dificultats en: l’atenció, la memòria, l’orientació espacial, la percepció, l’organització temporal, la motricitat,…

Què símptomes es manifesten?

A nivell de Concentració:

  • Tenen una atenció baixa. Són persones que els costa seguir una pel·lícula, perden el fil en llegir un llibre …
  • Pateixen lapsus o bloquejos en la memòria, es despisten a classe o de vegades semblen que són a la lluna.

A nivell de llenguatge:

  • Inverteixen l’ordre de les lletres o dels números en llegir, en parlar o en escriure.
  • Confonen lletres o paraules.
  • Dificultat en resumir i sintetitzar.
  • Dificultat en l’expressió oral.
  • Dificultat en explicar una història de manera ordenada.
  • Dificultat en la presentació dels treballs.
  • Dificultat en la comprensió lectora.

A nivell d’organització:

  • Dificultat en organitzar-se el temps de què disposen.
  • Dificultat en l’organització espacial: confusió dreta-esquerra.
  • Dificultats d’orientació (per exemple al sortir del metro, per anar a un lloc,…).

A nivell motriu:

  • Tot i que moltes vegades es tracta de persones àgils, tenen dificultats en la motricitat gruixuda i són persones patoses.
  • Són persones lentes.
  • Dificultats en la motricitat fina i en l’habilitat manual que es tradueix en mala presentació de treballs, mala lletra,…

A nivell emocional:

Són persones que es infravaloren i que pateixen una baixa autoestima.

Poden aparèixer conductes d’inhibició i timidesa o per contra crides d’atenció, molesten als companys,… perquè en el fons prefereixen ser el “gandul” o el “nerviós” i seguirà tots els patrons de conducta de l’etiqueta que té en el col·legi abans que li diguin el “tonto”.

Hi ha tractament?

L’important és realitzar un bon diagnòstic per evitar que el nen faci un llarg recorregut en teràpies fracassades, reforços escolars que en definitiva no solucionen el problema i desgasten al nen i la família.

Per detectar un trastorn de lateralitat es realitza un test de lateralitat a partir del qual es descarta o es confirma aquest trastorn.

Si es confirma el trastorn es realitza una teràpia de lateralitat dirigida a potenciar el costat correcte així com totes les funcions de les àrees cerebrals afectades, recuperant com a mínim un 85%.

L’objectiu de la teràpia és equiparar el potencial intel·lectual de la persona amb el seu rendiment cognitiu, emocional i personal.