Absentisme escolar

adolescenteUn problema freqüent en l’etapa adolescent, i en la infantesa també, amb el qual ens trobem avui en dia és l’absentisme escolar.

 

Quan ens referim a aquest terme, parlem de la manca d’assistència del nen a l’escola quan aquesta formació és obligatòria, encara que el problema s’estén a la formació postobligatòria, on l’abandonament dels estudis passa tot i tenir com a objectiu inicial seguir estudiant.

 

El motiu per faltar a classe pot ser tant perquè el nen no vulgui assistir per pròpia voluntat o per ser expulsat per mal comportament. En el primer cas, hem de valorar l’existència de possibles dificultats escolars (em costa estudiar i no vull anar a passar-ho malament) o problemes de relació amb els altres (aquí cal ser especialment observadors per descartar situacions com el bullying o assetjament escolar) . En el pol oposat, ens trobem amb aquells nois amb alteració de la conducta, adolescents que se salten les normes, rebels que parlen a classe, que no fan els deures, no respecten les normes de l’escola i el seu comportament no és l’adequat entrant habitualment en conflictes.

 

És fonamental valorar l’origen del problema ja que estarà aquí el camí cap a la solució. Habitualment els motius no són el que sembla, darrere solen haver frustracions, inseguretats, fracassos previs, conviccions errònies,… Sigui com sigui, davant la frustració de no tenir èxit amb els estudis, davant dificultats per fer o mantenir amics, per falta de motivació o per falta de valors o objectius a la vida,… el malestar, quan no es tenen eines per gestionar-lo, porta a l’ansietat, a la depressió, a l’alteració de la conducta. Alguns casos, ens porten a l’anorèxia, a la depressió major, a fòbies o somatitzacions. És important atendre els primers símptomes el més aviat possible i no mirar cap a un altre costat quan els petits problemes apareixen.

 

Els adolescents necessiten dels seus pares tot i que els neguin. I tot i que en alguns casos la comunicació pares-fills és complicada, com a mínim ells han de saber que estem aquí per al que no necessitin, passi el que passi.
Recórrer a professionals suposa posar fil a l’agulla i treballar en buscar el camí del benestar familiar i, òbviament, del menor.

La Lateralitat i les Capacitats per Aprendre. Perquè de vegades costa estudiar, aprendre, decidir-se, actuar,…

En el nostre centre terapèutic hem anat veient al llarg dels anys, que una mala organització de la lateralitat sol comportar dificultats en l’aprenentatge i l’adaptació al nostre entorn. Aquestes alteracions depenen molt del cada persona, de l’entorn familiar, de les vivències que ha tingut o de la seva sensibilitat.

Hem vist com reforçar una bona lateralitat ull-mà-peu, ha permès que moltes persones hagin pogut enfrontar els seus problemes ja siguin escolars, professionals o personals i puguin avançar cap a una plenitud mental i física. Viure la vida amb més qualitat.

Moltes alteracions de la lateralitat de la persona, poden tenir darrera una desorganització o desordre del seu interior.

Les causes de que de vegades i en certes persones no estigui ben definida la lateralitat, no es coneixen exactament. Ja que hi ha estudis que relacionen la genètica o l’entorn amb els trastorns dels aprenentatges. També hi ha metges que parlen del cos callós, a nivell cerebral i del funcionament dels hemisferis.

Però: Què és la lateralitat?

La lateralitat és la definició de quina mà fem servir preferentment, o quin ull o quin peu. És a dir si utilitzem d’una manera dominant el costat dret o el costat esquerre. Aquesta dominància en el cos és important perquè afecta al funcionament del Sistema Nerviós. Depenent d’aquesta lateralitat el cervell treballarà diferent.

Tenim dos hemisferis cerebrals encarregats de controlar tot el que fem, cadascun amb tasques diferenciades. I depenent de la nostra lateralitat, ens ajuden a interpretar el món i a poder desenvolupar-nos en ell adequadament.

La lateralitat és una funció que ens ajuda a orientar-nos en l’espai i en el temps, i ens permet utilitzar les lletres i números.

Els primers anys de vida encara no sabem quina és la dreta o l’esquerra, no hi ha dominància lateral.

És quan comença l’aprenentatge de la lectura i escriptura quan és important tenir unes coordenades, conèixer i tenir assimilat el concepte espacial i el temporal. I poder orientar el símbols que són les lletres i els números cap al costat adequat.

Sempre s’ha suposat que ser ambidestre és bo, però no és així en la realitat: Necessitem una dominància lateral i cerebral i una orientació molt precisa de l’espai i del temps.

Una correcta lateralitat ajuda a saber i distingir de manera fluida que no és la mateixa xifra 52 que 25, ni una b és una d.

Si la lateralitat no madura i es queda sense organitzar, pot ser que no vagin bé els aprenentatges, organitzar-se, la presa de decisions o el raonament lògic. S’ha de construir una bona lateralitat, per tal d’evitar un lateralitat creuada de mà dreta, ull esquerre…o peu esquerre o poca definició.

Amb una lateralitat creuada ens trobem:

La lectura, la fluïdesa lectora i la comprensió d’allò que llegim.

L’atenció auditiva: seguir bé les converses i no perdre el fil.

L’organització de l’espai o del temps, la lentitud, cosa que porta a inestabilitat emocional.

Lentitud en el temps d’aprendre alguna cosa o resoldre alguna feina, falta de reflexes a l’hora de decidir.

Poden haver inversions o saltar-nos paraules: Això relaciona de vegades la lateralitat amb la dislèxia.

De vegades hem trobat que pot afectar en les matemàtiques, sobre el càlcul o sobre l’ordre matemàtic. Encara que no sempre

Pèrdues de l’atenció, per l’excés de fatiga que donen els signes.

Desmotivació o apatia.

Inhibició, inseguretat…

En el cas que observem tot això, és quan fem les proves per determinar si hi ha lateralitat i està influint en els aprenentatges, en la nostra feina o en la vida quotidiana. I treballar-ho amb una teràpia que ajudi a la persona a desbloquejar aquells  aspectes que estan bloquejats.

Emma P. Psicòloga general i logopeda.

 

Els Problemes Escolars: Dislèxia, Dèficit d’Atenció,… El Trastorn de la Lateralitat

Estem en una societat competitiva en la qual s’atorga molt valor a l’educació i es considera com a objectiu primordial el fet que els nostres fills obtinguin uns bons resultats acadèmics.

Però la realitat és que hi ha nens que tenen problemes d’aprenentatge i que aquests són causats per diferències en el funcionament del cervell i la forma en la qual aquest processa la informació, els nens amb problemes d’aprenentatge no són “tontos” o “vagues” . De fet són nens amb capacitats normals o superiors, el que passa és que els seus cervells processen la informació de manera diferent.

En aquest sentit com problemes d’aprenentatge més comuns ens trobem: dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció i / o hiperactivitat, disgrafia, discalcúlia, retard psicomotriu,… i un trastorn més global i que pot estar darrere d’algun o de diversos dels anteriorment esmentats i al qual volem fer referència que és el Trastorn de la Lateralitat.

Un trastorn de lateralitat a nivell físic s’observa quan una persona no és totalment destra de mà, ull, cama i oïda o totalment esquerra.

Aquest seria el cas per exemple d’una persona que escriu amb la mà dreta i xuta amb la cama esquerra o enfoca amb l’ull esquerre.

A nivell cognitiu s’observen dificultats en: l’atenció, la memòria, l’orientació espacial, la percepció, l’organització temporal, la motricitat,…

Què símptomes es manifesten?

A nivell de Concentració:

  • Tenen una atenció baixa. Són persones que els costa seguir una pel·lícula, perden el fil en llegir un llibre …
  • Pateixen lapsus o bloquejos en la memòria, es despisten a classe o de vegades semblen que són a la lluna.

A nivell de llenguatge:

  • Inverteixen l’ordre de les lletres o dels números en llegir, en parlar o en escriure.
  • Confonen lletres o paraules.
  • Dificultat en resumir i sintetitzar.
  • Dificultat en l’expressió oral.
  • Dificultat en explicar una història de manera ordenada.
  • Dificultat en la presentació dels treballs.
  • Dificultat en la comprensió lectora.

A nivell d’organització:

  • Dificultat en organitzar-se el temps de què disposen.
  • Dificultat en l’organització espacial: confusió dreta-esquerra.
  • Dificultats d’orientació (per exemple al sortir del metro, per anar a un lloc,…).

A nivell motriu:

  • Tot i que moltes vegades es tracta de persones àgils, tenen dificultats en la motricitat gruixuda i són persones patoses.
  • Són persones lentes.
  • Dificultats en la motricitat fina i en l’habilitat manual que es tradueix en mala presentació de treballs, mala lletra,…

A nivell emocional:

Són persones que es infravaloren i que pateixen una baixa autoestima.

Poden aparèixer conductes d’inhibició i timidesa o per contra crides d’atenció, molesten als companys,… perquè en el fons prefereixen ser el “gandul” o el “nerviós” i seguirà tots els patrons de conducta de l’etiqueta que té en el col·legi abans que li diguin el “tonto”.

Hi ha tractament?

L’important és realitzar un bon diagnòstic per evitar que el nen faci un llarg recorregut en teràpies fracassades, reforços escolars que en definitiva no solucionen el problema i desgasten al nen i la família.

Per detectar un trastorn de lateralitat es realitza un test de lateralitat a partir del qual es descarta o es confirma aquest trastorn.

Si es confirma el trastorn es realitza una teràpia de lateralitat dirigida a potenciar el costat correcte així com totes les funcions de les àrees cerebrals afectades, recuperant com a mínim un 85%.

L’objectiu de la teràpia és equiparar el potencial intel·lectual de la persona amb el seu rendiment cognitiu, emocional i personal.

Violència adolescent

violencia adolescenteL’excés de permissivitat juntament amb el desig de donar resposta a tots els desitjos dels fills pot portar al despotisme per part d’aquests cap als seus pares. L’ús abusiu de les noves tecnologies, la televisió, les videoconsoles i Internet estan incrementant l’aïllament i els comportaments agressius dins el nucli familiar.

Us convidem a llegir aquest interessant article publicat en premsa fa uns dies:

http://www.elmundo.es/sapos-y-princesas/2016/10/02/57ee765922601d83248b4598.html

Adolescència i Lateralitat

Pensar que un Trastorn de la Lateralitat és una alteració exclusivament infantil és una cosa freqüent encara que no és així.

La solució als problemes de lateralitat no és el pas del temps sinó el tractament.

L’adolescència és una època ambigua on ja deixem de ser nens tot i que encara no som adults. És una època de canvis i, entre ells, s’aniran definint cos i personalitat.

Els conflictes i les dificultats que sorgeixen en aquesta època se solen atribuir generalment a l’edat,… i habitualment així és, però que passa quan tenim una patologia com un Trastorn de Lateralitat no tractat durant la infantesa?

Quan els Trastorns de Lateralitat són lleus es sol anar cursant la primària trampejant i amb esforç. Però en arribar a la secundària l’esforç és més gran i les dificultats moltes, amb la qual cosa sorgeix el problema.

Molts pares expliquen: “és que havia estudiat però va arribar l’examen i es va quedar en blanc”, altres diuen: “no vol estudiar, sembla haver tirat la tovallola”.

Un Trastorn de Lateralitat provoca principalment dificultats en:

  • Concentració i atenció
  • Organització del temps
  • Memòria
  • Organització en el pensament
  • Lecto-escriptura
  • Càlcul
  • Autocontrol d’impulsos
  • Percepció i espai

Les queixes més freqüents:

Són adolescents amb el “cervell revolucionat”. Els costa molt centrar en estudiar i al posar-se se’ls passen pel cap tota mena d’idees i la majoria no tenen a veure amb el tema que tenen davant.

Els seus caps són plenes d’idees però aquestes poques vegades es canalitzen en accions pràctiques. Quan aquest potencial creatiu es plasma en realitzacions concretes l’èxit s’aconsegueix ja que la lateralitat no afecta la capacitat intel·lectual.

D’altra banda, els adolescents amb un Trastorn de Lateralitat tenen més tendència a patir conflictes. La manca de reflexió fa que es comportin com “caps boges” i per això hi ha més baralles, més disgustos.

Són d’extrems, és freqüent el “tot o res” i no es coneix el punt mitjà. Es poden involucrar de ple el primer mes en els estudis per després deixar-ho del tot per cansament i llavors dedicar-se de ple a una altra cosa (música, amics,…).

L’escassa concentració fa que la lectura comprensiva sigui defectuosa. Quan ha de seguir instruccions es salta passos i pot llegir una pàgina sencera sense assabentar-se de res. Aquesta atenció millora en moments de pressió i exigència per part de pares o mestres.

Als adolescents amb un Trastorn de Lateralitat els costa molt organitzar-se i fer el que es proposen fer. Per a ells, posposar les coses és el pa de cada dia. A més, no saben calcular quant de temps els va a comportar fer tal feina o aquests deures de mates.

Fan la feina a un ritme irregular i solen dedicar molt esforç a coses irrellevants.

La desorganització és un dels problemes més freqüents i per això és molt important seguir una rutina amb aquests nois. L’èxit d’un adolescent amb un trastorn de Lateralitat sol ser una mare que estigui darrere de deures, exàmens, etc. Tot i que, evidentment, aquesta no és la solució ja que ni aquesta mare pot arribar a tot ni els adolescents deixen ajudar-se amb facilitat.

En la parla també poden donar-se els problemes ja que encara que tinguin les idees clares, els costa tenir un discurs coherent i lògic. Es van per les branques, donen voltes, i això es reflecteix també en els escrits. Està clar que quan es tracta d’un examen, el suspens pot ser-hi.

Els problemes de lectura, escriptura i ortografia són molt habituals. En nois tan desorganitzats la lectura i l’escriptura sol ser lenta si es procura entendre i massa ràpida quan no es presta atenció.

El mateix passa amb les matemàtiques: perden el fil fàcilment i per això un problema matemàtic és difícil de seguir, sobretot mentalment, memoritzar les taules de multiplicar, les fórmules i saber com i on aplicar-les és missió impossible.

I l’afectació pot donar-se fins i tot a nivell afectiu ja que un adolescent amb dificultats pot donar lloc a un major índex d’alteració nerviosa: agressivitat, ansietat, depressió, timidesa, etc.

Un Trastorn de Lateralitat té tractament a qualsevol edat. Sense medicació i amb una teràpia d’estimulació cognitiva la simptomatologia desapareix i el noi o noia és capaç de canalitzar la seva vida correctament.

Hi test i qüestionaris per mesurar si estem o no davant aquest trastorn. Un bon diagnòstic és la base de la curació.