Adolescència i Lateralitat

Pensar que un Trastorn de la Lateralitat és una alteració exclusivament infantil és una cosa freqüent encara que no és així.

La solució als problemes de lateralitat no és el pas del temps sinó el tractament.

L’adolescència és una època ambigua on ja deixem de ser nens tot i que encara no som adults. És una època de canvis i, entre ells, s’aniran definint cos i personalitat.

Els conflictes i les dificultats que sorgeixen en aquesta època se solen atribuir generalment a l’edat,… i habitualment així és, però que passa quan tenim una patologia com un Trastorn de Lateralitat no tractat durant la infantesa?

Quan els Trastorns de Lateralitat són lleus es sol anar cursant la primària trampejant i amb esforç. Però en arribar a la secundària l’esforç és més gran i les dificultats moltes, amb la qual cosa sorgeix el problema.

Molts pares expliquen: “és que havia estudiat però va arribar l’examen i es va quedar en blanc”, altres diuen: “no vol estudiar, sembla haver tirat la tovallola”.

Un Trastorn de Lateralitat provoca principalment dificultats en:

  • Concentració i atenció
  • Organització del temps
  • Memòria
  • Organització en el pensament
  • Lecto-escriptura
  • Càlcul
  • Autocontrol d’impulsos
  • Percepció i espai

Les queixes més freqüents:

Són adolescents amb el “cervell revolucionat”. Els costa molt centrar en estudiar i al posar-se se’ls passen pel cap tota mena d’idees i la majoria no tenen a veure amb el tema que tenen davant.

Els seus caps són plenes d’idees però aquestes poques vegades es canalitzen en accions pràctiques. Quan aquest potencial creatiu es plasma en realitzacions concretes l’èxit s’aconsegueix ja que la lateralitat no afecta la capacitat intel·lectual.

D’altra banda, els adolescents amb un Trastorn de Lateralitat tenen més tendència a patir conflictes. La manca de reflexió fa que es comportin com “caps boges” i per això hi ha més baralles, més disgustos.

Són d’extrems, és freqüent el “tot o res” i no es coneix el punt mitjà. Es poden involucrar de ple el primer mes en els estudis per després deixar-ho del tot per cansament i llavors dedicar-se de ple a una altra cosa (música, amics,…).

L’escassa concentració fa que la lectura comprensiva sigui defectuosa. Quan ha de seguir instruccions es salta passos i pot llegir una pàgina sencera sense assabentar-se de res. Aquesta atenció millora en moments de pressió i exigència per part de pares o mestres.

Als adolescents amb un Trastorn de Lateralitat els costa molt organitzar-se i fer el que es proposen fer. Per a ells, posposar les coses és el pa de cada dia. A més, no saben calcular quant de temps els va a comportar fer tal feina o aquests deures de mates.

Fan la feina a un ritme irregular i solen dedicar molt esforç a coses irrellevants.

La desorganització és un dels problemes més freqüents i per això és molt important seguir una rutina amb aquests nois. L’èxit d’un adolescent amb un trastorn de Lateralitat sol ser una mare que estigui darrere de deures, exàmens, etc. Tot i que, evidentment, aquesta no és la solució ja que ni aquesta mare pot arribar a tot ni els adolescents deixen ajudar-se amb facilitat.

En la parla també poden donar-se els problemes ja que encara que tinguin les idees clares, els costa tenir un discurs coherent i lògic. Es van per les branques, donen voltes, i això es reflecteix també en els escrits. Està clar que quan es tracta d’un examen, el suspens pot ser-hi.

Els problemes de lectura, escriptura i ortografia són molt habituals. En nois tan desorganitzats la lectura i l’escriptura sol ser lenta si es procura entendre i massa ràpida quan no es presta atenció.

El mateix passa amb les matemàtiques: perden el fil fàcilment i per això un problema matemàtic és difícil de seguir, sobretot mentalment, memoritzar les taules de multiplicar, les fórmules i saber com i on aplicar-les és missió impossible.

I l’afectació pot donar-se fins i tot a nivell afectiu ja que un adolescent amb dificultats pot donar lloc a un major índex d’alteració nerviosa: agressivitat, ansietat, depressió, timidesa, etc.

Un Trastorn de Lateralitat té tractament a qualsevol edat. Sense medicació i amb una teràpia d’estimulació cognitiva la simptomatologia desapareix i el noi o noia és capaç de canalitzar la seva vida correctament.

Hi test i qüestionaris per mesurar si estem o no davant aquest trastorn. Un bon diagnòstic és la base de la curació.