Absentisme escolar

adolescenteUn problema freqüent en l’etapa adolescent, i en la infantesa també, amb el qual ens trobem avui en dia és l’absentisme escolar.

 

Quan ens referim a aquest terme, parlem de la manca d’assistència del nen a l’escola quan aquesta formació és obligatòria, encara que el problema s’estén a la formació postobligatòria, on l’abandonament dels estudis passa tot i tenir com a objectiu inicial seguir estudiant.

 

El motiu per faltar a classe pot ser tant perquè el nen no vulgui assistir per pròpia voluntat o per ser expulsat per mal comportament. En el primer cas, hem de valorar l’existència de possibles dificultats escolars (em costa estudiar i no vull anar a passar-ho malament) o problemes de relació amb els altres (aquí cal ser especialment observadors per descartar situacions com el bullying o assetjament escolar) . En el pol oposat, ens trobem amb aquells nois amb alteració de la conducta, adolescents que se salten les normes, rebels que parlen a classe, que no fan els deures, no respecten les normes de l’escola i el seu comportament no és l’adequat entrant habitualment en conflictes.

 

És fonamental valorar l’origen del problema ja que estarà aquí el camí cap a la solució. Habitualment els motius no són el que sembla, darrere solen haver frustracions, inseguretats, fracassos previs, conviccions errònies,… Sigui com sigui, davant la frustració de no tenir èxit amb els estudis, davant dificultats per fer o mantenir amics, per falta de motivació o per falta de valors o objectius a la vida,… el malestar, quan no es tenen eines per gestionar-lo, porta a l’ansietat, a la depressió, a l’alteració de la conducta. Alguns casos, ens porten a l’anorèxia, a la depressió major, a fòbies o somatitzacions. És important atendre els primers símptomes el més aviat possible i no mirar cap a un altre costat quan els petits problemes apareixen.

 

Els adolescents necessiten dels seus pares tot i que els neguin. I tot i que en alguns casos la comunicació pares-fills és complicada, com a mínim ells han de saber que estem aquí per al que no necessitin, passi el que passi.
Recórrer a professionals suposa posar fil a l’agulla i treballar en buscar el camí del benestar familiar i, òbviament, del menor.